Si ell em faltés
 |
Setembre de 1953
Diumenge 20: Feia temps que no escrivia cap article i ara que m'hi torno a posar en vull fer un de ben maco. Malgrat totes les dissorts de casa, que són moltes, puc dir que dintre del que se'n pot ésser sóc feliç, molt feliç. Ho sóc perquè després de tristes però profitoses experiències puc cridar ben alt que per fi he trobat el verdader amic. A mi em semblava ser una espècie de Diògenes que no ha parat fins després de molt cercar-lo, trobar-lo. I sóc feliç perquè potser és una de les coses més difícils del món. Dubto que a la Terra 25 com jo puguin dir el mateix. He cercat i he trobat el meu Ver Amic. Ara bé, com ho sé que és el verdader amic? Doncs perquè hem arribat després d'una sèrie d'adveniments i proves a un grau de compenetració dels nostres esperits molt elevat. Em costa molt expressar al paper els meus sentiments però jo sé que si ell em faltés seria com si em faltés la meva mare, com si m'arrenquéssin una part del meu cos. La nostra amistat està sols a un esglaó més avall de l'esglaó de l'amor a la que serà la meva núvia. Jo sé que el día de demà, després de la meva doneta i fills, a qui estimaré més serà a ell, perquè endemés és tot bondat i m'estima com jo l'estimo. També sé que si algun jorn no tinc res, em manca tot i ell té quelcom es quedarà ell sense i m'ho donarà. Si de la vida es tractés sé que molt gustós la donaria per mi. Què més es pot demanar de l'amistat? Res més.
Carta al Rey. Barcelona, 14-11-1953:
Señor, el motivo de esta carta es el de dar mis más efusivas gracias a vuestra majestad y a vuestra augusta esposa por la preciosa fotografía que os habéis dignado dedicarme, la cual me ha entusiasmado.
Estoy muy halagado de que Vuestras Majestades contesten a todas mis felicitaciones y peticiones. Este es el mayor obsequio que yo puedo recibir. He estado pensando en la triste dolencia que aqueja a vuestra hija, la infanta doña Margarita. Y me atrevo a sugerir que quizá sería posible una transplantación de córnea si se encontrara la persona adecuada para ello. Me haría muy feliz que Su Alteza Real pudiera algún día ver gracias a este vuestro leal súbdito.
Espero ansiosamente terminar la carrera de Derecho para poder ir a visitarle con mi mejor amigo, Félix Güell i de Sentmenat, también ferviente entusiasta de la causa monárquica, y juntos rendir a vuestra majestad nuestra más incondicional adhesión.
Dios guarde la importante vida de su majestad, los muchos años de vida y los muchos años que le desea postrado a sus pies, su más devoto servidor,